Exposició꞉ Plafons de sants en la rajola catalana꞉art i devoció popular

Casa Galibern · Fins al 4 de maig de 2025 La Fundació Mascort va presentar el passat mes de gener l’exposició al voltant d'un fragment de frontal d'altar de Tossa de Mar i la commemoració del mil·lenari de Montserrat.

Comissariada pel doctor en Història, Josep A. Cerdà, la nova exposició reuneix un conjunt de plafons de ceràmica de devoció popular dels segles XVII al XIX, no només procedents de la Col·lecció Mascort, sinó també d'altres col·leccions particulars, fundacions i museus, com la Fundació La Fontana i el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.

En aquesta exposició, la Casa Galibern ofereix un recorregut per la producció ceràmica dedicada a la devoció popular, amb plafons de sants, frontals d'altar i altres conjunts excepcionals,molts dels quals són únics o han desaparegut del seu context original.

El punt central de l'exposició és el fragment del frontal d'altar, datat de finals del s. XVII o inicis del s. XVIII, que possiblement procedia de l'antiga església de Sant Vicenç, a Tossa de Mar, i que presenta les imatges de sant Pere, sant Sebastià i sant Jaume, identificat com el popular “pelegrí de Tossa”. L'obra, d'un indubtable valor artístic, s'atribueix al millor taller barceloní de ceràmica de l'època, el de Jeroni Gual, i destaca per la qualitat del seu dibuix.

El comissari també ha volgut homenatjarel paper històric, artístic i espiritual del mo‑ nestirde Montserrat com a centre de devo‑ ció amb una sala dedicada al seu mil·lenari, que es commemora l'any 2025. S'hi pot contemplarel plafó ceràmic amb la represen‑ tació de la moreneta més antic que es coneix, i també una petita mostra de les diferents representacions iconogràfiques dels molts i diversos exemples que se'n conserven.

La resta de l'exposició està dedicada a la icono‑ grafia dels sants, que ocupen una bona part de les sales, on s'ha volgut fer especial èmfasi als sants patrons de viles i ciutats, sants protectors contra la pesta i sants patrons de les confraries d'oficis. Aquestes representacions, que no només presi‑ dien llocs de culte, sinó també decoraven les parets de masies, places i carrers, adquireixen una nova dimensió en convertir‑se en petites obres d'art popular.Com a exemple,destaca el plafó amb la representació de la Mare de Déu del Roser, santa Eulàlia ‑patrona de Barcelona‑ i sant Magí, que estava situat a una masia al barri de les Corts de Barcelona.Aquest edifici, finalitzat per Magí Planes l'any 1702,va seradquirit pel FC Barcelona l'any 1950 en la compra dels terrenys destinats a la cons‑ trucció del Camp Nou, i se'l va conèixer com la “Masia”del Barça.